Acompanyar les emocions a la primera infància

Els primers anys de vida són una etapa clau en el desenvolupament dels infants. Entre els 0 i els 3 anys es construeixen les bases del desenvolupament emocional, social i cognitiu que influiran en la manera com els infants es relacionaran amb el món al llarg de la seva vida.

En aquesta etapa els infants experimenten moltes emocions: alegria, curiositat, frustració, por o tristesa. Tot i això, encara no disposen del llenguatge ni de les eines necessàries per comprendre què els passa o per regular aquestes emocions de manera autònoma. Per aquest motiu necessiten la presència d’adults que els ajudin a identificar, comprendre i gestionar el que senten.

Acompanyar les emocions significa estar presents, escoltar i validar el que els infants expressen. No es tracta d’evitar emocions com l’enuig o la frustració, ja que formen part del procés de creixement, sinó d’ajudar-los a entendre-les. Quan un infant plora o s’enfada, l’adult pot posar paraules al que està passant: “Veig que estàs enfadat perquè la torre ha caigut”. Aquest tipus d’acompanyament ajuda l’infant a sentir-se comprès i a anar construint el seu vocabulari emocional.

El vincle afectiu amb els adults és essencial en aquest procés. El psicòleg John Bowlby va destacar la importància de l’aferrament segur: quan els infants se senten escoltats i atesos, desenvolupen confiança per explorar l’entorn i relacionar-se amb els altres.

A l’escola bressol, els educadors i educadores esdevenen figures de referència importants. A través de les interaccions quotidianes —una mirada, una paraula tranquil·litzadora o un gest de suport— es construeix una relació basada en la confiança i el respecte.

El joc també té un paper fonamental en l’expressió emocional. A través del joc lliure els infants poden expressar emocions, reproduir situacions que han viscut i elaborar experiències. Per això és important oferir espais i materials que afavoreixin l’exploració i la descoberta.

L’acompanyament emocional també es reforça amb rutines estables, un ambient segur i una relació de confiança amb les famílies. Quan escola i família comparteixen una mirada respectuosa cap a les emocions dels infants, es crea un entorn coherent que afavoreix el seu benestar.

Acompanyar les emocions en la primera infància és, per tant, una part essencial de la tasca educativa. Quan els infants se senten escoltats, respectats i acompanyats, construeixen les bases de la seva seguretat emocional i desenvolupen habilitats que els ajudaran al llarg de tota la vida.